De Tio Canya per a Signes. Ja no m'ho demanes mes

Hola a tots i en especial a Signes.

Açí va la canço quer tant has demanat.

Tio Canya

En la pobla hi ha un vell, en la pobla hi ha un vell que li diuen tio Canya.
Porta gorra i brusa negra, porta gorra i brusa negra i una faixa morellana.

Tres voltes només va anar el tio Canya a València: primer quan va entrar en quintes, i en casar-se en sa femella

La tercera va jurar de no tornar a xafar-la, que un home que ve del poble ningú fa abaixar la cara.

Set vegades va fer cua, set vegades va fer cua, en presentar un papers, per no saber expresar-se, per no saber expressar-se en llengua de forasters.

Aguantà totes les burles, les paraules agrejades i a la pobla va tornar.

Tio Canya, Tio Canya, no tens le claus de ta casa. Posa-li un forrellat nou o et fara fum la teulada.
( 2 bis )

Tio Canya tingué un fill, Tio Canya tingué un fill que li diuen Tio Canya. Porta gorra i brusa negra, porta gorra i brusa negra, i una faixa morellana.

Bé recorda el tio Canya quan varen porta-lo a l’escola.
Set anys la cara ben neta, ulls oberts, camisa nova.

Pero molt més va obrir els ulls el xiquet del tio Canya quan va sentir aquell mestre parlant de manera estranya.

Cada dia que passava, cada dia que passava anava encollint els muscles per por que el senyor mestre, per por que el senyor mestre li fera alguna pregunta.

Aguantà càstigs i renyes sens gosar d’obrir la boca i l’escola va odiar.

Tio Canya, Tio Canya, no tens le claus de ta casa. Posa-li un forrellat nou o et fara fum la teulada
( 2 bis )

Cròniques del carrer diuen, cròniques del carrer diuen d’uns néts que té el Tio Canya, que són metges a València, que son metges a València, profesors i gent letrada.

Quan a l’Estiu vénen al poble visiten al Tio Canya, i el pobre vell sel’s escolta parlant llengua castellana.

Però cròniques més noves expliquen que el tio Canya ja compta amb besnets molt joves que alegren la seua cara.

Mai parlen en Castellà, mai parlen en Castellà, com han deprès dels seus pares sino com la gent del poble, sino com la gent del poble, la llengua del tio Canya.

Reviscola tio Canya, amb gailató si fa falta, que a València has de tornar.

Tio Canya, Tio Canya, no tens les claus de ta casa. Posa-li un forrellat nou perquè avui tens temps encara.
( 2 bis )